Visibilitat a Google i a les IA
SEO local
El SEO local és la feina perquè un negoci surti als resultats de Google i de Google Maps quan algú busca un producte o un servei a prop seu. Depèn sobretot de la fitxa de Google, de la web del negoci i de les ressenyes.
GEO
El GEO (generative engine optimization) és la feina perquè els assistents d’IA, com ChatGPT, Perplexity o Gemini, citin i recomanin un negoci o una web. Es basa en fonts clares i coherents: la web pròpia, les fitxes, els directoris i les ressenyes.
AI Overviews
Els AI Overviews són els resums fets amb IA que Google mostra a dalt de tot d’alguns resultats de cerca. Responen la pregunta amb un text propi i enllacen les webs d’on han tret la informació, que poden rebre visites des d’aquí.
Fitxa de Google Business
La fitxa de Google Business (abans Google My Business) és el perfil gratuït d’un negoci a Google Maps i al cercador: nom, adreça, telèfon, horaris, fotos, serveis i ressenyes. El propietari la verifica i la gestiona des del seu compte de Google.
Bing Places
Bing Places és l’equivalent de la fitxa de Google al cercador Bing de Microsoft. És important per al GEO perquè ChatGPT i Copilot busquen a internet amb Bing i fan servir aquestes fitxes per recomanar negocis locals.
NAP
NAP són les sigles en anglès de nom, adreça i telèfon (name, address, phone). Els cercadors i les IA comparen aquestes dades entre la web, les fitxes i els directoris; si coincideixen a tot arreu, confien més en el negoci.
Schema.org
Schema.org és un vocabulari comú que fan servir Google, Bing i altres per entendre el contingut d’una web. S’afegeix al codi de la pàgina (normalment en format JSON-LD) i descriu coses com un negoci, un producte, un preu o una pregunta freqüent.
LocalBusiness
LocalBusiness és el tipus de schema.org que descriu un negoci amb local físic o zona de servei. Inclou el nom, l’adreça, les coordenades, el telèfon, l’horari i els serveis, i ajuda els cercadors a relacionar la web amb la fitxa del mapa.
llms.txt
El llms.txt és un fitxer de text que es posa a l’arrel d’una web per resumir, per als models de llenguatge, què hi ha i quines pàgines són importants. És una proposta del 2024: és barat de fer, però Google diu que cap IA important el fa servir.
Search Console
Google Search Console és l’eina gratuïta de Google per veure com veu una web: quines pàgines té indexades, per quines cerques surt, quants clics rep i quins errors troba. Cal verificar que ets el propietari del domini per fer-la servir.
Core Web Vitals
Les Core Web Vitals són tres mètriques amb què Google mesura com es carrega i com respon una pàgina: LCP (quant tarda a sortir el contingut principal), INP (com respon quan hi toques) i CLS (si les coses es mouen mentre carrega). Google recomana que el contingut principal surti en menys de 2,5 segons.
Fragment destacat
Un fragment destacat (featured snippet) és el requadre que Google mostra a dalt d’alguns resultats amb un tros de text d’una web que respon directament la pregunta, i l’enllaç a la pàgina. La tria la fa Google, però hi surten pàgines que responen en poques frases clares.
Ressenya de Google
Una ressenya de Google és l’opinió, amb una nota d’1 a 5 estrelles, que un client deixa a la fitxa d’un negoci. Compten per sortir a Google Maps i les IA en resumeixen el to. Google prohibeix comprar-les o donar regals a canvi, i pot retirar les que ho incompleixen.
Web i hosting
Hosting gestionat
El hosting gestionat és un allotjament web en què el proveïdor s’encarrega del servidor: actualitzacions, seguretat, còpies de seguretat i resolució de problemes. El client només s’ocupa del contingut de la web i del correu, sense haver de tocar la part tècnica.
WordPress gestionat
El WordPress gestionat és un hosting en què el proveïdor també manté la instal·lació de WordPress: actualitza el nucli, els plugins i el tema, en vigila la seguretat i en fa còpies. Redueix el risc de webs hackejades per falta d’actualitzacions.
SSL (certificat)
Un certificat SSL permet que una web es carregui amb https i que les dades viatgin xifrades entre el navegador i el servidor. Avui el protocol es diu TLS, però el nom SSL s’ha quedat. Sense certificat, el navegador marca la web com a no segura.
HTTPS
L’HTTPS és la versió segura del protocol amb què el navegador demana les pàgines al servidor. Xifra les dades amb un certificat SSL/TLS i es reconeix perquè l’adreça comença per https://. Google el té en compte per ordenar els resultats i els navegadors avisen quan una web no en té.
CDN
Una CDN (content delivery network, xarxa de distribució de contingut) és un conjunt de servidors repartits pel món que guarden còpies de les imatges i els fitxers d’una web. Serveixen el contingut des del punt més proper al visitant i en fan la càrrega més ràpida.
Uptime
L’uptime és el percentatge de temps que una web o un servidor funcionen sense interrupcions. Un 99,9 % vol dir que la web pot estar caiguda com a màxim uns 43 minuts al mes. Es controla amb eines que visiten la web cada pocs minuts i avisen quan no respon.
Còpia de seguretat (backup)
Una còpia de seguretat és una còpia dels fitxers i de la base de dades d’una web que permet restaurar-la si alguna cosa falla. Les bones còpies es fan cada dia, es guarden fora del servidor on hi ha la web i es prova de tant en tant que es poden recuperar.
WordPress i botigues
CMS
Un CMS (content management system, gestor de continguts) és un programa que permet editar una web des del navegador sense saber programar: textos, fotos, pàgines i menús. WordPress és el més conegut; d’altres són Joomla, Drupal, Wix o Shopify.
WooCommerce
WooCommerce és el complement gratuït que converteix una web WordPress en una botiga en línia: catàleg de productes, cistella, pagament amb targeta i gestió de comandes. És de codi obert i, com WordPress, necessita actualitzacions regulars per anar bé i ser segur.
Entorn de proves (staging)
Un entorn de proves és una còpia privada d’una web on es fan i es proven els canvis abans de publicar-los. Si una actualització o un disseny nou trenca alguna cosa, passa a la còpia i no a la web que veuen els clients.
Dominis i DNS
DNS
El DNS (domain name system) és el sistema que tradueix un nom de domini, com elteunegoci.cat, a l’adreça del servidor on hi ha la web o el correu. Els registres DNS d’un domini diuen on va cada servei.
Registre A
El registre A és el registre DNS que apunta un domini a l’adreça IP del servidor on hi ha la web. Quan es canvia de hosting, és el que es modifica perquè el domini porti al servidor nou. Per a les adreces IPv6 es fa servir el registre AAAA.
TTL
El TTL (time to live) és el temps, en segons, que els altres servidors guarden en memòria un registre DNS abans de tornar-lo a consultar. Abans d’una migració es baixa, per exemple a 300 segons, perquè el canvi s’apliqui en minuts.
Registre MX
El registre MX és el registre DNS que indica a quin servidor s’ha de lliurar el correu d’un domini. Si s’apunta a un servidor on encara no existeixen les bústies, els correus reboten; per això en una migració és l’últim pas.
Correu
SPF
L’SPF (sender policy framework) és un registre DNS que llista quins servidors poden enviar correu en nom d’un domini. Els servidors que reben el correu el consulten; si el remitent no hi és, el missatge pot acabar a correu brossa o ser rebutjat.
DKIM
El DKIM (domainkeys identified mail) és una signatura digital que el servidor afegeix a cada correu enviat. El destinatari la comprova amb una clau pública publicada als DNS del domini i així sap que el missatge no s’ha modificat pel camí.
DMARC
El DMARC és un registre DNS que diu què han de fer els servidors amb els correus que no passen l’SPF ni el DKIM: deixar-los passar, enviar-los a correu brossa o rebutjar-los. Des del 2024, Gmail i Yahoo l’exigeixen als remitents que envien molt correu.